Tots els colors de l'entrellat quntic. Des del mite de la cova de Plat fins a la sincronicitat de Carl Jung fins a l'univers hologrfic de David Bohm

El llibre es divideix en tres parts. A la primera part (Les intuicions), l'autor tracta les hipotesis mes rellevants sobre la realitat il-lusoria del mon perceptible. Els grans pensadors han previst l'existencia d'un nivell de consciencia que transcendeix la materia. Aquesta idea la trobem al Mite de la cova de Plato, a la "Teoria immaterialista" de Berkeley, a "Psicologia de la forma" (Gestaltpsychologie). La font mes autoritzada rau en els treballs sobre l'inconscient col-lectiu i sobre la teoria de la sincronicitat de Carl Jung. A la segona part (Confirmacions) l'autor descriu d'una manera elemental pero detallada el cami de la fisica quantica, des de l'experiment de Thomas Young de la barrera amb dues escletxes fins als fenomens de superposicio d'estats i correlacio quantica. Mitjancant aquestes claus privilegiades es possible entendre l'entrellat quantic. A la tercera part (Perspectives), l'autor descriu les teories desenvolupades per David Bohm sobre el "potencial quantic" sobre "l'univers implicat i explicat" i sobre la visio holografica del cosmos. Tot s'explica amb absoluta simplicitat, sense l'us de formules matematiques i amb l'ajut de moltes il-lustracions. La humanitat, des dels seus origens, ha volgut investigar l'origen i la composicio de les coses, descobrir el seu funcionament i el seu proposit intim. El metode universalment utilitzat consisteix en descompondre objectes en parts cada vegada mes petites i analitzar-los amb totes les tecniques possibles, des de la investigacio visual fins a les reaccions quimiques. Aixo encara passa avui. Per exemple, si un cientific vol descobrir l'estructura quimica i fisica d'un cub de granit, el dividira en trossos cada cop mes petits fins que es divideixi en atoms individuals. No obstant aixo, si el propi cientific vol investigar les particules individuals que formen l'atom, rep una sorpresa increible. El cub de granit es comporta com ho faria un cub de gel. El cientific veu la materia que es torna liquida, s'evapora, desapareix entre els dits. La materia solida es converteix en energia que vibra. Les particules individuals es transformen en ones fluctuants sense mes corporalitat. A nivell subatomic, la materia ja no es materia solida, es converteix en alguna cosa diferent. Les particules elementals ens enganyen. Semblen taques solides si algu les observa, pero es comporten com ones vibrants quan no s'observen. Els atoms practicament nomes contenen buit. A la superficie, creiem que podem tocar, pesar, manipular i mesurar la materia. Pero, en la seva composicio mes intima, la materia es converteix en una onada de buit, energia, informacio, ona o vibracio. El que ens sembla un material solid, en la seva essencia mes intima, ja no es un material solid. En aquest punt, es clar que ja no podem parlar d'una sola realitat. Depenent dels nivells d'observacio, des de l'extremament petit fins a l'infinitament gran, hi ha moltes realitats, totes diferents pero totes absolutament certes.